El Govern aprova la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei per augmentar la seguretat davant futures sequeres

ACN Barcelona – El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de transició hídrica amb l’horitzó del 2050. La norma té per objectiu la seguretat hídrica de Catalunya, és a dir, poder garantir la disponibilitat d’aigua en eventuals episodis de sequera, com la que va patir entre el 2021 i el 2024, i dependre menys de la pluja. Un dels pilars és diversificar recursos, amb noves instal·lacions per regenerar i reutilitzar l’aigua o dessalinitzar-la. En aquesta transició també es vol millorar l’eficiència a les xarxes de subministrament municipals, competència dels ajuntaments, que estan executant un 31% dels ajuts, amb un import de 130 milions, que els va atorgar l’Agència Catalana de l’Aigua per reparar fuites.
El text de la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei es podrà consultar durant dos mesos en exposició pública i després continuarà la tramitació, amb la idea que pugui ser una realitat en aquesta legislatura, indiquen fonts del Departament de Territori.

Els responsables del projecte assenyalen que només a través d’una llei es pot canviar el model actual per a una seguretat més elevada en la disponibilitat i l’accés a l’aigua i preveuen que el text permeti desenvolupar actuacions com per a un urbanisme més sostenible en termes hídrics o incrementar la resiliència.

La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat que la memòria és el “primer pas” per a la tramitació en l’àmbit parlamentari que ha de culminar amb una llei que permeti desenvolupar “un model de seguretat hídrica a Catalunya” i “de sostenibilitat ambiental, així com econòmica i social”. En aquest sentit, ha recordat l’impacte que va tenir la sequera en alguns sectors econòmics i socials.

“Tenir un marc legislatiu sòlid que integri tot el cicle de l’aigua, que defineixi també amb més precisió les diferents administracions que estan implicades en la gestió i que reforci mecanismes de planificació, control i seguiment”, ha exposat Paneque en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, sobre els objectius del projecte.

En paral·lel a la tramitació de la llei, el Govern està desplegant mesures per a aquesta transició i preveu 280 hm3 de nou recurs en els pròxims cinc anys, entre les quals hi ha -les que estan previstes que entrin en servei aquest any- l’Estació de Regeneració d’Aigua de Sant Feliu de Llobregat, la potabilitzadora de l’Estrella i l’ampliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) Besòs, que preveu tractar a partir de finals d’any 800 litres per segon, multiplicant per quatre la capacitat actual de 200 litres per segon.

També, el Govern vol replicar al Besòs la iniciativa pionera en reutilització d’aigua potable indirecta que va dur a terme al riu Llobregat durant l’última sequera i que va evitar fer talls d’aigua a les cases en els moments més crítics. Entre altres actuacions previstes, hi ha l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la dessalinitzadora del Foix.

Pel que fa a les ajudes als ajuntaments per millorar l’eficiència a les xarxes de subministració d’aigua als municipis, s’han iniciat 827 expedients per a actuacions. Un 10% de les actuacions han finalitzat, mentre que el 20% s’estan executant. La resta de les ajudes es troben en la redacció del projecte, aprovació i licitacions de les actuacions.

Paneque confia que les actuacions es puguin fer en el termini marcat, la tardor d’aquest any, i que no calguin noves pròrrogues. Les ajudes van sortir el 2024 amb un termini d’un any per executar-se, que s’ha ampliat fins a la tardor d’enguany. En aquest sentit, ha recordat que molts ajuntaments que es van presentar a les subvencions són petits, amb una capacitat tècnica limitada, i que quan es va decidir allargar el termini la situació era diferent de l’actual, amb dades d’execució molt menors.