László Krasznahorkai denuncia l’“apocalipsi contínua” que viu el planeta

ACN Barcelona – El Premi Nobel de Literatura 2025, László Krasznahorkai, ha advertit aquest dimecres que el món viu en una “apocalipsi continu”, en una referència al moment convuls del planeta. Durant la seva primera aparició pública internacional després de recollir el premi, l’escriptor hongarès ha reconegut que “no té una bona relació amb el poder” perquè és “molt limitat” en veure les persones “com a unitats” per aconseguir diners. Krasznahorkai ha lamentat que la ciutadania no sap realment el que passa al món perquè les declaracions dels polítics “no diuen res”. “No sabem on es prenen les decisions perquè ells parlen a porta tancada”, ha defensat. El llibre ‘Melancolia de la resistència’ es publicarà “aviat” en català.
Durant una roda de premsa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Krasznahorkai ha explicat que en un moment en què sembla que ho sabem tot immediatament, gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes, això és completament fals. “No sabem res del que passa al món. No sé si a algú li molesta que les declaracions dels polítics no diguin res, però prenen decisions amb conseqüències greus. No sabem on es prenen les decisions, ells parlen a porta tancada”, ha dit. “No sabem què passa en realitat, que és el que marca la presa de decisions”, ha afegit.

L’escriptor ha parlat de la situació política que es viu el seu país, Hongria. Després de dir que li costa pronunciar la paraula “pàtria” s’ha referit a la qüestió migratòria.  “Sempre diem que es necessita un lloc que quan hi tornis puguis considerar-la casa teva. Però cada cop hi ha més persones que no tenen una llar”.

“Saben vostès quantes persones hongareses són atacades per criticar la situació d’Hongria des de l’estranger”, ha advertit. “Però hi ha coses més greus que passen a Hongria i en passaran de més greus”, ha sentenciat amb relació al primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, a qui ha acusat de liderar una dictadura.

Tot i això, Krasznahorkai ha afirmat que a les pròximes eleccions d’Hongria de l’abril espera que hi hagi “una mena de canvi”. “Si no, jo sí que diria a tots els hongaresos que fugin. Accepteu-los aquí”,  ha conclòs.

Preguntat per l’Hongria amb més pobresa, que apareix als seus llibres, ha dit que quan era petit “no es podia imaginar una altra manera de viure”. “Pensàvem que allò era el món”, ha relatat.

De fet, ha dit que des d’aquella Hongria es veia Occident d’una forma “idealitzada” com si fos el “món lliure”. “La llibertat on tothom fa el que vol. Una manifestació, era una cosa increïble. A Hongria no es podia ni parlar de manifestacions”, ha recordat. “Hi havia el món on vivíem i el món ideal on éreu vosaltres. Quan els hongaresos es van adonar del que era l’Europa occidental va ser un xoc”, ha

La idealització cap al món de l’altre és una qüestió que ha preocupat a l’escriptor. Ha relatat que també la va veure en immigrants amb qui va coincidir a Hongria i a Alemanya. Per tot plegat ha defensat que amb els seus personatges “mai fa servir idealitzacions”. També ha diferenciat entre la pobresa i la misèria, en considerar que aquesta última no té “cultura, passat, present ni futur”.