Sabadell preveu guanyar uns 1.829 nous habitatges públics i privats abans de 2030

ACN Sabadell – L’Ajuntament de Sabadell preveu arribar a l’any 2030 amb 1.829 habitatges nous, tant públics com privats. El Pla Local de l’Habitatge, que es durà a aprovació inicial al ple del pròxim 26 de gener, planteja transformar sòl per a construir més pisos a preus assequibles, però també recuperar la venda de pisos de protecció oficial. El document enumera 26 actuacions per facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutat, entre les quals, a més de l’ampliació del parc actual, hi destaca la revisió del planejament i la gestió urbanística o l’impuls de la rehabilitació de barris, edificis i habitatges, entre d’altres. El consistori estima que el creixement es podria fer efectiu en barris com Can Llong, Can Gambús o la Roureda.
D’aquest volum d’habitatges nous previst entre 2025 i 2030, el govern municipal xifra en 531 els que ja tenen el projecte en marxa i que són de caràcter públic, alguns dels quals encara estan en procés de tancament de finançament amb l’Institut Català de Finances (ICF). Amb la mirada llarga, es calcula que la xifra d’habitatges que la ciutat seria capaç de crear pujaria fins als 8.400.

“Aquests 531 habitatges es construïen en sol públic, directament nosaltres o els posem a disposició dels privats amb els concursos de dret de superfície o d’altres figures, i després hi ha tota una feina que hem d’anar fent per desenvolupar el planejament perquè tant el sector públic com el sector privat pugui construir més habitatges”, ha explicat el primer tinent d’alcaldessa i regidor d’Habitatge, Eloi Cortés. En especial ha detallat la zona de Cifuentes amb un potencial d’uns 1.400 habitatges entre públics i privats, la gran majoria de protecció oficial, que és una de les grans zones de creixement de la ciutat.

“La feina d’aquest Pla Local d’Habitatge serà concretar i definir com volem que sigui aquesta nova zona”, ha afegit. Al marge, hi ha una feina important per fixar a llarg termini, sobre els terrenys que ara mateix no estan disponibles i que cal transformar en l’àmbit urbanístic perquè es puguin fer servir per construir habitatge, tant en l’àmbit públic com privat.

El pla és l’eina de planificació que l’Ajuntament tindrà per dibuixar la ciutat a 6 anys vista en matèria d’habitatge, amb caràcter realista, ha detallat Cortés. Es parteix d’una diagnosi que assenyala que un 17% dels habitatges de la ciutat són unifamiliars, que predominen superfícies d’entre 46 i 90 metres quadrats, i que la meitat del parc d’habitatge es va construir entre els anys 50 i 80 del segle XX, mentre que un 22,4% del total és posterior al 2001.

Així, el pla preveu cinc objectius, que impliquen facilitar l’accés a l’habitatge, evitar la segregació residencial i millorar la qualitat de vida als barris, tot fomentant la cohesió social. De la mateixa manera, preveu posar el focus en l’atenció a la dependència, l’envelliment de la ciutadania i l’exclusió residencial, tot plantejant quins serveis caldrà tenir a l’abast als barris, i impulsar la política d’habitatge municipal.

L’Ajuntament, a més, vol recuperar la possibilitat de comprar habitatges de protecció oficial, amb la finalitat de garantir el caràcter protegit dels immobles en el temps. “Creiem que des de l’administració també hem d’oferir aquesta manera d’accedir a l’habitatge a través de comprar-ne un de protecció oficial, un dels reptes que ens plantegem és com recuperem aquesta figura”, ha explicat el regidor.

D’entrada, l’Ajuntament treballa amb una promoció que s’hauria de projectar al barri de Torre-romeu, i que tindria uns 150 habitatges: “Aquí ja hem començat la part més interna de definir  com s’hauria de desenvolupar aquesta promoció, com hauria de ser el projecte, i a començar a jugar amb els números, per dir-ho així, d’aquesta mixtura entre compravenda i lloguer”. El model, però, es voldria estendre a altres promocions que es facin en un futur a la ciutat.

A través del pla, el consistori també planteja reduir les reserves d’aparcament en noves promocions protegides de lloguer amb un baix nombre d’habitatges, perquè dispara molt els costos. Pel que fa als pisos d’ús turístic, que a Sabadell són poc més de 70, es volen regular per evitar que es traslladi a la capital vallesana la prohibició d’obrir-ne de nous o tancar-ne a Barcelona. L’Ajuntament calcula que el màxim d’habitatges a Sabadell destinats a aquest ús seria de 20.000, però el consistori preveu que aquest límit es quedi en els que actualment ja operen.

D’altra banda, Sabadell revisarà el registre d’habitatges de protecció oficial, actualitzant-lo si cal modificar alguns criteris o de la tramitació, sobretot en l’àmbit de l’emergència. En aquest sentit, se seguiran destinant recursos a col·lectius específics i es treballarà en un programa per destinar habitatge a dones víctimes de la violència masclista, a més de reforçar l’atenció al risc de pèrdua d’habitatge per criteris de vulnerabilitat.

Finalment, el govern municipal també crearà a finals d’any un registre local d’habitatges buits de grans tenidors, que el registre de la Generalitat estima en uns 800, amb l’objectiu d’ajustar quins són, identificar els propietaris i penalitzar-ho via IBI amb un recàrrec del 50%. El Consell Local de l’Habitatge també rebrà un nou impuls com a espai de participació i treball del Pla Local.

El document es portarà a aprovació inicial en el ple d’aquest mes de gener, i passat el període d’al·legacions es derivarà a la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. La previsió és que es pugui aprovar de manera definitiva aquest estiu o just en tornar de vacances.