Salàs pren possessió del càrrec de director de l’OAC garantint “rigorosa lleialtat institucional i neutralitat política”

ACN Barcelona – El nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Josep Tomàs Salàs, ha pres possessió aquest dimecres del càrrec en un acte al Parlament. Ho ha fet agraint la feina al seu predecessor, Miguel Ángel Gimeno, i garantit “rigorosa lleialtat institucional i neutralitat política”. Durant el seu discurs, Salàs ha recordat que Gimeno va assumir el càrrec el 2016 en un moment difícil per a l’oficina, en relació amb la polèmica i presumptes irregularitats del director del moment, Daniel de Alfonso. “Afortunadament, la situació és una altra”, ha dit. Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull, ha apuntat que l’acte es produeix en un moment en què la democràcia “està severament amenaçada a escala mundial”.
Salàs ha lloat l'”acurada gestió” que ha fet Gimeno de l’oficina i ha assegurat que el llistó està “molt alt”. Per tot plegat, ha afirmat que el repte de dirigir l’OAC és “majúscul” i ha explicat que assumeix el càrrec “amb molta il·lusió, moltes ganes de treballar i molta responsabilitat”.

El nou director ha afirmat que l’objectiu no és altre que “consolidar definitivament” l’OAC, que ha destacat que és una eina d’integritat pública i de qualitat democràtica del país.

Salàs ha estat magistrat titular del jutjat penal número 22 de Barcelona, també ha exercit de magistrat a Manresa, Vic i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En concret, al TSJC, entre 2011 i 2016, va ser lletrat adscrit a la presidència. Anteriorment, va treballar com a lletrat de l’administració de Justícia (2008-2010) i com a advocat entre 1996 i 2008.

Rull destaca la importància de la tasca de l’OAC en el context actual

L’acte l’ha clos Rull, qui també ha agraït la feina de Gimeno, especialment per haver-la hagut de dur a terme en uns moments “altament complexos” i de “trasbals”. El president ha afirmat que l’OAC exerceix un rol de primer ordre i l’ha contextualitzat en un moment en què l’expressió democràtica dels drets i les llibertats està “restringint-se i no ampliant-se”. En aquest sentit, ha denunciat que la corrupció té un impacte negatiu sobre la democràcia i la seva legitimitat, i per això ha afirmat que la responsabilitat que assumeix Salàs és “cabdal” i no es duu a terme en un moment normal, sinó en un context d’amenaça cap a la democràcia. “L’OAC ajuda dia a dia al fet que no s’abaixi la guàrdia en la lluita contra la corrupció”, ha manifestat. Ha afegit que aquesta tasca, la lluita contra la corrupció, ha de ser una batalla compartida per tota la societat.

El Govern planteja que les sancions d’Antifrau vagin a protegir els alertadors

D’altra banda, el Govern ha inclòs a l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic -llei d’acompanyament dels pressupostos- una modificació legislativa per tal que els imports provinents de les sancions imposades per l’OAC es destinin a accions “que tinguin per objecte la protecció de les persones alertadores i la lluita contra la corrupció”, efectuades per l’Autoritat Independent de Protecció de les Persones Alertadores.

El desembre del 2025 va transcendir que Antifrau havia multat per primera vegada una empresa per prendre represàlies contra una alertadora. La sanció imposada va ser inicialment de 800.000 euros, però l’empresa va presentar al·legacions i va poder-la rebaixar a 600.000 euros.

En paral·lel, l’avantprojecte de llei del sistema d’alertes i de protecció de les persones que alertin sobre possibles infraccions normatives o irregularitats es troba en fase prèvia de consulta.