Agricultura estreny el setge a la PPA: més paranys per a la captura col·lectiva i reforç de caçadors nocturns

ACN Palau-Solità i Plegamans – El Departament d’Agricultura ha començat a desplegar les mesures del contracte d’emergència de 7 milions d’euros anunciat per contenir la Pesta Porcina Africana (PPA). A tot el radi de vint quilòmetres respecte l’origen del brot s’estan instal·lant una seixantena de trampes addicionals tipus Pig Brig. Són paranys on els senglars entren en grup atrets per menjar, fet que permet fer captures col·lectives sense corredisses. També s’ha reforçat la presència de caçadors, considerats “aliats indispensables”, els quals han incrementat les guaites nocturnes. L’objectiu és eliminar “en el menor temps possible” tots els senglars a la zona d’alt risc i que a la segona corona -àmbit baix risc- hi quedi una ràtio d’un exemplar per quilòmetre quadrat.
L’encàrrec d’emergència a l’empresa pública TRAGSA per frenar la PPA s’ha començat a materialitzar aquesta setmana. Es preveu la incorporació de 170 efectius, una quarta part dels quals ja estan sobre el terreny fent cerca intensiva de cadàvers de senglar en una àrea de més de 1.000 km2 amb equips especialitzats i unitats canines.

Aquest equip també està instal·lant paranys tipus Pig Brig. Són unes xarxes situades en forma de cercle, amb una alçada d’aproximadament 1,60 cm. Inicialment, es col·loquen habilitant un pas en un extrem, perquè els senglars puguin entrar i sortir, ja que a dins tenen blat de moro que els crida l’atenció. A mesura que s’acostumen a entrar i sortir del cercle, el personal especialitzat va abaixant dia a dia de forma gradual l’altura de la xarxa del punt de pas obert inicialment. Arriba un dia en què la xarxa toca a terra i els senglars saben entrar al cercle, però no en poden sortir perquè trepitgen el reixat.

Amb aquest sistema, la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi destaca que es poden capturar diversos exemplars en grup i s’evita que surtin espantats en corredisses. Jaume Minguell, director general, detalla que controlen el comportament dels senglars a través de càmeres de seguretat que els permeten anar avaluant tot el procés. Quan fan la captura, els sacrifiquen i els retiren seguint els protocols de seguretat, per després fer-los la prova de la PPA.

Minguell mostra una de les trampes instal·lades a Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental), tot precisant que és un sistema que es revisa cada setmana per valorar si és convenient canviar-les de lloc. Fins ara hi havia una quarantena de Pig Brigs i amb el reforç iniciat es preveu arribar al centenar de paranys, “fet que permetrà cobrir la majoria de territori forestal que no és apte per a altres tipus de captures”.

El director general ressalta que, perquè aquestes trampes funcionin, també hi juga un paper important la restricció d’accés al medi natural. “No és només per evitar que es propagui la malaltia, sinó que cal deixar els boscos tranquils”, relata Minguell, que insisteix que els senglars són “animals molt sensibles que de seguida mostren recel davant qualsevol olor de persones i de gossos, o si senten el soroll d’una cadena de bici”.

Assegura que els reforços que s’estan desplegant no responen a un agreujament de la situació, “sinó a evitar la transmissió com més aviat millor”. “Estem accelerant la maquinària perquè és important fer un buidatge de senglars, ja que si ho aconseguim es podrà recuperar la normalitat a tota la zona”, explica.

Una altra de les mesures previstes és la incorporació de més unitats canines, si bé la Generalitat admet que aquesta qüestió és més lenta perquè ara mateix tots els gossos de rastreig de cadàvers de senglar que hi ha disponibles a Espanya ja estan treballant en el dispositiu de la PPA. La intenció és incorporar fins a cinc gossos especialitzats més.

Qui sí que ja ha redoblat esforços és el col·lectiu dels caçadors, a qui Minguell considera “aliats indispensables”. Defensa que “són qui millor coneixen el medi, estan acostumats al comportament dels animals al seu municipi, saben on dormen i quants n’hi ha”. Durant els mesos que fa que es treballa per contenir la PPA, hi ha hagut la col·laboració d’un centenar de caçadors. Ara la xifra s’ha incrementat fins als 280 efectius de les societats de caça locals de la zona i s’han establert al voltant de 1.200 punts de guaita nocturna, que es consideren més eficaços, precisos i segurs. També treballen amb trampes tipus gàbia amagades al bosc. 

Minguell agraeix la tasca voluntària dels caçadors i fa una crida a la “implicació col·lectiva” per poder posar fi a la crisi de la PPA, “que té una taxa de mortalitat important i cal salvar la resta de població de senglars i porcs de Catalunya”.

El contracte de reforç està vigent fins al 31 de desembre, però Minguell evita calcular si abans d’aquesta data hauran acabat amb el brot. Recorda que han eliminat 4.000 exemplars de senglars des del desembre, mentre que l’estimació és que caldrà sacrificar-ne almenys 8.000. L’objectiu és que a la zona d’alt risc no en quedi cap de viu, i que a la segona corona només n’hi hagi un a cada quilòmetre quadrat. Assegura que hi ha alguns municipis de la zona zero on quasi no queda cap exemplar, però hi ha espais més oberts i agrícoles on la captura és més complexa. Confien que el desplegament massiu de paranys “ajudarà a baixar dràsticament la densitat”.

El “dilema moral” de caçar indiscriminadament

Una de les caçadores involucrades en el control de la PPA és l’Amor Giménez, una jove de 28 anys veïna de Palau-Solità. Ella està fent aquests dies guaites nocturnes. Una activitat que fa per vocació, ja que recorda que ho ha de compaginar amb la seva vida personal i laboral. Als matins treballa en un laboratori de control de qualitat del sector metal·lúrgic, i als vespres i nits col·labora amb el dispositiu per contenir el contagi de la PPA.

“Sempre procuro arribar mitja hora abans que es faci de nit, trio un lloc on estar-me quieta i espero que apareguin els senglars quan és fosc”, explica l’Amor, que diu que cada cop els animals surten abans a buscar menjar. Camuflada entre matolls, els observa a través d’un monocle tèrmic. Si en troba un, l’apunta amb el fusell i dispara. Quan el mata, automàticament ha d’activar el protocol per agafar mostres de sang i retirar-lo, en col·laboració amb la Generalitat. Assegura que hi ha molts dies que ha arribat a casa passades les dues de la matinada.

Tot i que ser campiona de Catalunya de recorregut de caça i definir-se com una apassionada del sector, l’Amor assegura que el dispositiu de la PPA li està generant un “dilema moral”. “Sempre se’ns ha dit que els caçadors ho volem aniquilar tot, i això no és cert, sinó que nosaltres volem fer una gestió correcta de l’espècie”, explica, mentre admet que ara sí que estan obligats a caçar indiscriminadament. Li dol que això la dugui a matar tant sí com no tant un mascle, com una femella o unes cries, “fet que va contra la meva ètica”. “Però hem d’empassar-nos aquest gripau per tornar a la normalitat tan aviat com es pugui”, considera.

L’Amor va treure’s la llicència per caçar tot just quan va complir els 18 anys, encoratjada pel seu pare, també caçador. Assegura que el seu temps lliure i dies de vacances els dedica íntegrament a aquesta afició. Lamenta que sigui un sector “que sempre ha estat una mica tabú”, i reclama “més comprensió de la societat”. Amb tot, garanteix que cada cop hi ha més dones que s’animen a sumar-s’hi i confia que amb el pas dels anys “la balança de gènere s’equilibrarà”.