L’evolució dels lunars ajuda a detectar un melanoma precoç

L’Hospital Universitari Rey Juan Carlos de Madrid ha acollit unes jornades de conscienciació amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Pell, en les quals, des del seu Còrner de Salut i amb la participació del Servei de Dermatologia del centre, ha impulsat accions de fotoprotecció i promoció d’hàbits saludables.

A partir d’aquesta iniciativa, els especialistes del centre recorden a la població la importància de protegir adequadament la pell davant del sol, conèixer-la i revisar-la de manera periòdica per identificar qualsevol canvi que pugui constituir un senyal d’alarma. «La pell és l’òrgan més extens del nostre cos i, afortunadament, també un dels més accessibles per a la seva exploració», va explicar el doctor Francisco Javier Vicente, cap del Servei de Dermatologia de l’hospital de Móstoles. Revisar periòdicament els lunars i altres lesions cutànies permet detectar modificacions que poden ser el primer signe d’un càncer de pell i consultar de manera precoç amb l’especialista.

Aquesta detecció precoç és especialment important en el melanoma, el tipus de càncer cutani més agressiu. «Quan es diagnostica en fases inicials i la lesió encara és superficial, les possibilitats de curació són molt elevades i, en molts casos, el tractament consisteix únicament en una intervenció quirúrgica senzilla», assenyala la Dra. Araceli Sánchez, cap associada de l’esmentat servei.

El diagnòstic precoç també és fonamental en altres tumors cutanis freqüents, com el carcinoma basocel·lular i el carcinoma de cèl·lules escamoses, ja que permet evitar cirurgies més extenses, possibles seqüeles estètiques i complicacions locals.

El principal senyal d’alarma en un lunar és el canvi. Per ajudar a identificar característiques sospitoses, els dermatòlegs recomanen seguir la coneguda regla de l’ABCDE: «A» d’asimetria, quan una meitat del lunar és diferent de l’altra; «B» de vores irregulars o mal definides; «C» de color, davant la presència de diverses tonalitats; «D» de diàmetre, especialment en lesions de més de sis mil·límetres que han crescut; i «E» d’evolució. «Actualment, molts dermatòlegs considerem que la “E” d’evolució és el criteri més important. Un lunar que es modifica respecte a com era prèviament mereix ser valorat per un especialista», apunta el Dr. Vicente.

També convé consultar davant d’una lesió que piqui de manera persistent, sagni sense motiu aparent, formi crostes repetidament, s’ulceri o no cicatritzi. Un altre senyal d’alerta és l’anomenat signe de l’«aneguet lleig», és a dir, l’aparició d’una lesió nova amb un aspecte molt diferent de la resta de lunars de la persona.

Com a recomanació general, els especialistes aconsellen fer una autoexploració completa de la pell cada un o dos mesos, sense oblidar zones menys visibles com el cuir cabellut, l’esquena, les plantes dels peus o la regió genital, recorrent, quan sigui necessari, a miralls o a l’ajuda d’una altra persona.

Les revisions dermatològiques periòdiques adquireixen una importància especial en les persones amb antecedents personals o familiars de melanoma o altres càncers de pell; nombrosos lunars, especialment si són atípics; pell clara i tendència a cremar-se amb facilitat; antecedents de cremades solars intenses, sobretot durant la infància o l’adolescència; immunosupressió o una exposició solar intensa i acumulada, com passa en alguns treballadors a l’aire lliure. En aquests casos, la periodicitat dels controls s’ha d’individualitzar en funció del risc de cada pacient.

TECNOLOGIA

El Servei de Dermatologia de l’hospital disposa d’eines que permeten millorar la detecció precoç de lesions sospitoses. Entre aquestes hi ha la dermatoscòpia, una exploració no invasiva que permet visualitzar estructures de la pell que no són perceptibles a simple vista i augmenta la precisió diagnòstica. A més, el servei compta amb un programa de teledermatologia que facilita la valoració i el seguiment de determinades lesions mitjançant l’enviament previ d’imatges.

En els pacients amb múltiples lunars o un risc elevat de melanoma, el seguiment es pot completar amb sistemes de fotografia corporal total i dermatoscòpia digital. «Aquestes tècniques permeten comparar imatges obtingudes en diferents moments i detectar canvis mínims que podrien passar desapercebuts en una exploració convencional», explica la Dra. Sánchez.

Així mateix, el seguiment digital ajuda a identificar lesions que evolucionen de manera sospitosa i a evitar l’extirpació innecessària de lunars benignes. Quan una lesió planteja dubtes diagnòstics, la seva extirpació i el posterior estudi anatomopatològic continuen sent el mètode definitiu per confirmar el diagnòstic.

Entre els errors més freqüents hi ha exposar-se al sol en les hores centrals del dia, utilitzar protector només a la platja o a la piscina, aplicar-ne una quantitat insuficient o no renovar-lo després del bany, la sudoració o el pas de les hores. També és habitual pensar que els núvols eliminen el risc o que una pell bronzejada ja està protegida. «El dany solar és acumulatiu i gran part dels seus efectes apareixen anys després de l’exposició», adverteix el Dr. Vicente. A més de provocar cremades a curt termini, afavoreix l’envelliment prematur de la pell i augmenta el risc de càncer cutani.

Per a una protecció adequada, es recomana utilitzar un fotoprotector d’ampli espectre davant la radiació UVA i UVB, amb FPS 50 o superior en persones de pell clara, infants, pacients amb antecedents de càncer cutani o durant exposicions intenses. S’ha d’aplicar entre 20 i 30 minuts abans de l’exposició, en quantitat suficient, aproximadament 30 mil·lilitres per a tot el cos d’un adult, i renovar-lo cada dues hores i després del bany o d’una sudoració intensa. «L’important és escollir un bon protector, utilitzar-lo correctament i fer-ho de manera constant», subratlla la Dra. Sánchez.

La crema solar és una part de l’estratègia de protecció. Els dermatòlegs recomanen evitar l’exposició entre les 12 i les 17 hores, buscar l’ombra, utilitzar barret, ulleres amb filtre ultraviolat i roba protectora, mantenir una hidratació adequada i reduir l’activitat física en les hores de màxima calor. «La millor fotoprotecció és la combinació de totes aquestes mesures», insisteix el cap del Servei de Dermatologia.

La prevenció s’ha d’extremar en els grups més vulnerables. Els menors de sis mesos no s’han d’exposar directament al sol i, durant la infància, és especialment important evitar les cremades solars, ja que augmenten el risc de melanoma en etapes posteriors de la vida. Les persones grans han d’hidratar-se amb freqüència, evitar la calor intensa i vigilar l’aparició de noves lesions, ferides que no cicatritzen o crostes persistents.

També requereixen una atenció especial els pacients immunodeprimits, les persones amb antecedents de càncer de pell, els treballadors a l’aire lliure, els qui prenen medicaments fotosensibilitzants i els pacients amb malalties cutànies agreujades pel sol. «El millor tractament davant del càncer de pell continua sent la prevenció i la detecció precoç. Conèixer la nostra pell, protegir-la adequadament del sol i consultar davant de qualsevol canvi sospitós són hàbits senzills que poden marcar una gran diferència», conclou la Dra. Sánchez.