Madrid presumeix de les llistes d’espera quirúrgiques més baixes d’Espanya

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va defensar aquest dimarts el model sanitari madrileny basat en la lliure elecció de centre i en la col·laboració amb hospitals de gestió privada integrats a la xarxa pública, i va advertir que la nova Llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, impulsada pel Govern central, pot afectar aquest sistema.

Ayuso va fer aquestes declaracions durant un acte centrat en el desenvolupament de la indústria dels drons, on va ser preguntada sobre l’avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Ministres. En aquest context, la presidenta regional va reclamar “respecte per Madrid” i pel model que els seus ciutadans han escollit “a les urnes”, qüestionant que es limiti la col·laboració públic-privada en sanitat i deixant entreveure que la norma estatal va en contra de models que funcionen.

Segons va explicar Díaz Ayuso, el sistema madrileny permet als pacients escollir hospital dins de la xarxa sanitària i utilitzar centres de gestió privada per derivar-hi activitat assistencial, cosa que, al seu parer, “contribueix a millorar l’accés a l’atenció sanitària i a reduir els temps d’espera”.

En aquest sentit, va assegurar que Madrid començava el 2026 amb les llistes d’espera quirúrgiques més baixes d’Espanya, establertes en 49 dies davant els 148 de Catalunya, o comparat amb els 118 dies de mitjana per operar-se al país, segons les últimes dades citades per l’executiu autonòmic.

La presidenta madrilenya va sostenir que l’avantprojecte de llei introdueix requisits addicionals per externalitzar la gestió d’hospitals públics, en establir la gestió privada com una opció excepcional, sotmesa a informes previs, avaluacions tècniques i a l’acreditació que no és possible la prestació directa per part del sector públic.

Des de la Comunitat de Madrid es considera que aquestes condicions “poden dificultar l’ús de recursos assistencials complementaris i afectar tant la llibertat d’elecció dels pacients com la capacitat de resposta del sistema sanitari en situacions d’alta demanda”.

El Govern central, per la seva banda, defensa que la nova norma reforça el control públic de la despesa sanitària, la transparència i la rendició de comptes, i subratlla que no tindrà caràcter retroactiu, per la qual cosa no afectarà els concerts i contractes ja vigents.

L’avantprojecte de llei inicia ara la seva tramitació parlamentària, un procés en què les comunitats autònomes i els grups polítics podran presentar esmenes i propostes de modificació del text.