Montcada i Reixac, la ciutat marcada pels passos a nivell

El municipi està dividit en dues parts amb aquesta “frontera”

A Montcada i Reixac, el tren no és només un mitjà de transport: durant dècades ha estat una cicatriu urbana. En un tram molt curt de via, travessant el cor del municipi, els passos a nivell han concentrat una part important d’un recompte tràgic que la ciutat arrossega des del segle XIX. La línia ferroviària que avui forma part de Rodalies va entrar en funcionament el 1856, i la memòria col·lectiva ha anat sumant víctimes al llarg de generacions, fins al punt que l’Ajuntament i les entitats locals parlen de prop de 185 morts vinculades històricament al pas del tren per Montcada.

Els passos a nivell com a frontera quotidiana

Quan una via ferroviària talla un municipi en dos, el pas a nivell es converteix en una frontera diària. A Montcada i Reixac, alguns d’aquests punts han estat especialment sensibles, com els dels carrers Bogatell i Pasqual, durant molts anys passos obligats per a veïns que anaven a l’estació, a l’escola, a la feina o simplement “a l’altra banda” del poble.

La casuística dels atropellaments ha estat diversa, però el patró sovint es repeteix: barreres abaixades, excés de confiança, presses o la presència d’un segon tren que arriba quan el perill sembla haver passat. Un dels casos més colpidors dels darrers anys va tenir lloc el setembre del 2024, quan una noia de 16 anys va morir atropellada mentre travessava el pas a nivell del carrer Pasqual amb la tanca baixada. L’accident va tornar a sacsejar la població i va reobrir el debat sobre la seguretat real d’aquests encreuaments.

Una memòria col·lectiva marcada pel dol

Amb el pas del temps, Montcada ha convertit el record de les víctimes en un element públic i persistent. A la cruïlla dels carrers Colon i Bogatell, davant d’un dels punts més conflictius del traçat ferroviari, s’hi ha habilitat un espai de memòria que simbolitza dècades de pèrdues.

Any rere any, l’Ajuntament i col·lectius veïnals com la Plataforma Tracte Just Soterrament Total han organitzat actes d’homenatge a les persones mortes als passos a nivell. Aquests actes no són només cerimònies de record, sinó també una forma de reivindicació continuada perquè el tren deixi de dividir la ciutat i de generar situacions de risc.

Ja el 2017, el consistori denunciava públicament l’acumulació de víctimes i assenyalava els passos a nivell com el nucli del problema. Des d’aleshores, cada nou incident ha reforçat la sensació compartida que no es tracta de fets aïllats, sinó d’un risc estructural arrelat en el model ferroviari en superfície.

El soterrament com a resposta històrica

La gran solució plantejada ha estat el soterrament de la línia ferroviària. Després d’anys d’anuncis, calendaris ajornats i promeses incomplertes, les obres van començar finalment a inicis del 2024. El projecte preveu soterrar uns cinc quilòmetres de via i compta amb un pressupost de centenars de milions d’euros, amb l’objectiu d’eliminar definitivament el pas del tren a nivell de carrer.

El procés no ha estat exempt d’afectacions. Durant el 2025, per exemple, el pas a nivell del carrer Bogatell ha patit talls temporals que han obligat a establir recorreguts alternatius per a vianants i vehicles. Tot i les molèsties, molts veïns interpreten aquests inconvenients com un senyal que les obres avancen cap a una solució llargament esperada.

Més enllà de les xifres

Parlar de les morts històriques als passos a nivell de Montcada i Reixac és parlar d’un recompte que pesa sobre la identitat del municipi. Les xifres, els memorials i els homenatges han servit per evitar que el degoteig de víctimes es normalitzi i per recordar que un pas a nivell no és un simple element d’enginyeria, sinó un punt de fricció constant entre la vida quotidiana i una infraestructura que no admet errors.

El soterrament no esborrarà el passat, però pot marcar un abans i un després. El dia que el tren circuli sota terra, Montcada podrà deixar enrere la imatge de ciutat travessada pels passos a nivell i, sobretot, deixar de sumar noms a una llista que durant massa temps ha continuat creixent.