La Comunitat de Madrid es consolida com el Gold Standard de la transparència sanitària hospitalària a Espanya

L’Institut Coordenadas de Governança i Economia Aplicada (ICGEA) ha elaborat l’anàlisi ‘Transparència sanitària hospitalària a Espanya’ per avaluar el grau de transparència de les comunitats autònomes en dos dels àmbits més sensibles per a la ciutadania: les llistes d’espera i els indicadors hospitalaris publicats en observatoris o plataformes oficials de resultats.

L’estudi situa la Comunitat de Madrid com el ‘Gold Standard’ de la transparència sanitària a Espanya i assenyala que destaca per ser l’únic sistema autonòmic que compleix de manera consistent amb un model complet de transparència eficient, comparable i operativa, basat en la publicació sistemàtica d’informació desagregada per hospital.

L’anàlisi assenyala que, tot i que totes les comunitats autònomes compleixen amb l’obligació de publicar dades, existeix una profunda heterogeneïtat en la qualitat, l’estructura i la utilitat de la informació, fet que limita la seva capacitat per generar valor públic real.

Apunta que la transparència sanitària s’ha consolidat durant l’última dècada com una exigència estructural del Sistema Nacional de Salut, però que l’anàlisi de la qualitat i de la seva evolució ha estat desigual i, en molts casos, més orientada al compliment normatiu que a la generació de coneixement útil per al ciutadà.

Indica que en l’àmbit sanitari, la transparència adquireix una rellevància singular en afectar directament drets fonamentals com l’accés equitatiu a l’assistència sanitària i la capacitat del ciutadà per entendre, avaluar i comparar alternatives assistencials.

“El veritable salt qualitatiu en transparència no consisteix a publicar més informació, sinó a fer-la accessible, comparable, en un llenguatge reutilitzable, que assumeixi la rendició de comptes i sigui participativa. Només així es pot convertir en una eina real d’apoderament ciutadà i de millora del sistema”, va afirmar Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’ICGEA.

L’ICGEA sosté que la seva anàlisi es basa en fonts públiques oficials o institucionals accessibles en obert, principalment el Ministeri de Sanitat, els portals oficials de les comunitats autònomes i, si escau, INGESA. Se centra en dos àmbits: les llistes d’espera, com a indicador directe d’accés al sistema, i els resultats hospitalaris, com a reflex del rendiment clínic, organitzatiu i de rendició de comptes.

Així mateix, s’articula entorn de quatre variables fonamentals: la cobertura de la informació publicada, la freqüència d’actualització, el nivell de desagregació —especialment si arriba a l’hospital com a unitat d’anàlisi— i l’accessibilitat real de les dades per a l’usuari.

El criteri rector de l’anàlisi és la desagregació per hospital, en constituir l’element més exigent per diferenciar entre una transparència merament formal i una transparència funcional, capaç de permetre la comparació entre centres i la generació de coneixement útil per al ciutadà. Aquest enfocament permet construir un marc comparatiu nacional centrat no només en l’existència de dades, sinó també en la seva capacitat real per ser utilitzades i generar confiança en el sistema.

NIVELLS

A partir d’aquests criteris, l’ICGEA estableix cinc nivells de transparència sanitària, construïts en funció de la distància respecte d’un estàndard de transparència útil, comparable i centrat en el ciutadà.

Afirma que la Comunitat de Madrid ocupa el nivell més alt, posicionant-se com el sistema més avançat de transparència sanitària a Espanya. La seva fortalesa no rau únicament en el volum d’informació publicada, sinó en la construcció d’una arquitectura de transparència intel·ligible, estable i orientada a la comparació entre hospitals i a la rendició de comptes en l’aplicació dels recursos.

Apunta que l’Observatori de Resultats del Servei Madrileny de Salut constitueix un sistema integrat que inclou indicadors d’activitat, qualitat, seguretat, eficiència, atenció al pacient, docència i investigació, amb un element diferencial clau: la desagregació sistemàtica per hospital, que permet comparar centres concrets en múltiples dimensions.

A més, assegura que Madrid presenta una cobertura completa de les llistes d’espera —quirúrgiques, consultes externes i proves diagnòstiques— amb actualització mensual i un alt nivell de detall per hospital, especialitat i procés. Aquesta combinació converteix la transparència en una eina operativa d’avaluació del sistema i d’escrutini ciutadà, situant Madrid com l’únic cas que compleix de manera consistent amb l’estàndard complet de transparència útil.

En el segon nivell situa Catalunya i indica que presenta un dels sistemes més avançats des del punt de vista tècnic. Esmenta que la Central de Resultats del Sistema de Salut de Catalunya constitueix un referent en la mesura i difusió de resultats, amb indicadors per centre que abasten múltiples àmbits assistencials. A això s’hi suma el portal de llistes d’espera del CatSalut, que ofereix informació sobre cirurgia, consultes i proves amb actualització mensual i desagregació per centre.

No obstant això, afegeix que el model català presenta una menor integració entre plataformes, fet que dificulta l’experiència d’usuari i la lectura conjunta de les dades d’accés i resultats. Malgrat aquesta limitació, Catalunya es posiciona com el sistema més proper a l’estàndard de referència.

En un tercer nivell se situen el País Basc i Navarra, territoris amb una cultura consolidada d’avaluació sanitària i una disponibilitat rellevant d’informació. Afegeix que, en ambdós casos, existeix una bona cobertura de les llistes d’espera, amb actualització periòdica i nivells significatius de desagregació. Navarra, per exemple, ofereix dades mensuals amb un nivell rellevant de detall, mentre que Euskadi publica informació sobre cirurgia, consultes i proves amb un grau raonable de desagregació.

No obstant això, l’anàlisi identifica una limitació estructural: els seus sistemes no estan plenament orientats a la comparació sistemàtica entre hospitals. A Navarra, exposa que la informació de resultats es presenta de forma més dispersa i amb un enfocament poblacional, mentre que al País Basc el model s’articula entorn d’organitzacions sanitàries integrades més que no pas d’hospitals individuals. Això redueix la seva capacitat per oferir una transparència plenament operativa, tot i que mantenen un nivell sòlid pel que fa a la disponibilitat d’informació.

El quart nivell agrupa la major part de les comunitats autònomes, entre elles la Comunitat Valenciana, Andalusia, Castella-la Manxa, Astúries, Balears, Castella i Lleó, Cantàbria o Galícia. Segons l’Institut Coordenadas, en aquests territoris, tot i que es compleix amb la publicació d’informació —especialment en llistes d’espera—, existeixen mancances significatives en aspectes clau com la integració de les dades, el nivell de desagregació o l’accessibilitat.

Sosté que és freqüent que la informació estigui fragmentada en múltiples documents, informes o portals, fet que dificulta el seu ús pràctic. A més, els indicadors hospitalaris solen presentar-se de forma agregada o dispersa, sense un enfocament sistemàtic per centre. En conseqüència, argumenta que la transparència existeix, però no arriba a un nivell que permeti una anàlisi completa, comparable i accessible del rendiment hospitalari.

En el nivell més baix situa l’àmbit gestionat per INGESA a Ceuta i Melilla. Assegura que, tot i que compleix amb la remissió de dades al sistema nacional i publica informació mitjançant informes institucionals, manca d’un sistema estructurat d’informació i d’eines de consulta directa comparables a les de les comunitats autònomes més avançades. Aquesta situació limita la seva capacitat per oferir una transparència equiparable i accessible per al ciutadà.

Conclou que l’anàlisi global permet identificar diversos patrons clars. El primer és l’absència d’un model nacional homogeni de transparència sanitària. Cada comunitat ha desenvolupat els seus propis sistemes, amb diferents criteris, formats i nivells de profunditat, fet que dificulta la comparació entre territoris.

El segon és l’existència d’una bretxa significativa entre la transparència en les llistes d’espera i la transparència en els resultats hospitalaris. Mentre que les primeres han assolit un cert grau d’estandardització, els segons presenten una gran dispersió, tant en la seva definició com en la seva publicació.

El tercer element, probablement el més rellevant, és el paper de l’hospital com a unitat clau de transparència. La capacitat de desagregar la informació fins al nivell de centre és el que marca la diferència entre un sistema informatiu i un sistema veritablement transparent. Sense aquest nivell de detall, la informació perd gran part del seu valor per al ciutadà.

Finalment, l’accessibilitat emergeix com un factor crític. No n’hi ha prou amb publicar dades; cal que aquestes puguin ser trobades, enteses i utilitzades. La transparència efectiva depèn tant de la qualitat de la informació com de la seva presentació.

“El sistema sanitari espanyol ha avançat de manera significativa en transparència, però encara no ha fet el salt cap a un model veritablement funcional per al ciutadà. L’objectiu ha de ser construir un sistema comú que permeti comparar, avaluar, millorar i generar confiança”, conclou Jesús Sánchez Lambás.

L’Institut Coordenadas subratlla que el principal repte no és augmentar el volum de dades, sinó evolucionar cap a un model de transparència integrat, comparable i centrat en el ciutadà, en què la informació permeti analitzar simultàniament l’accés i els resultats del sistema sanitari.